La troponina T cardíaca (cTnT), una subunitat del complex de troponines expressada de manera única en els miòcits cardíacs, es presenta com un dels biomarcadors més transformadors i indispensables de la medicina cardiovascular moderna. La seva importància rau en la seva excepcional especificitat cardíaca, la seva alta sensibilitat i el seu paper central en el diagnòstic, l'estratificació del risc i el maneig de les síndromes coronàries agudes (SCA) i altres lesions cardíaques.

En primer lloc, la cTnT és el biomarcador fonamental per al diagnòstic de l'infart de miocardi (IM). Abans de l'adopció de la troponina, els diagnòstics es basaven en marcadors menys específics com la creatina quinasa-MB (CK-MB) i els símptomes clínics, cosa que provocava incertesa diagnòstica. L'alliberament de cTnT al torrent sanguini després de la necrosi miocardíaca és altament específic del dany al múscul cardíac. L'aparició dels assaigs de troponina T d'alta sensibilitat (hs-cTnT) ha revolucionat encara més aquest camp. Aquests assaigs poden detectar elevacions minúscules de cTnT molt per sota del límit de referència superior del percentil 99 d'una població normal. Això permet als clínics identificar la lesió miocardíaca molt abans, sovint entre 1 i 3 hores després de la presentació al servei d'urgències, cosa que permet una descartació més ràpida i, sobretot, una descartació més ràpida i segura de l'IM. Això accelera el tractament dels veritables positius i dóna l'alta de manera segura als pacients de baix risc, millorant l'eficiència del servei d'urgències i el flux de pacients.

Més enllà del diagnòstic, la cTnT juga un paper fonamental en l'estratificació del risc i el pronòstic. La magnitud de l'elevació de la cTnT es correlaciona fortament amb l'extensió del dany miocardíac i és un potent predictor independent de resultats adversos a curt i llarg termini, com ara la insuficiència cardíaca, l'infart recurrent i la mortalitat. Fins i tot elevacions cròniques menors detectades mitjançant assaigs de hs-cTnT en pacients aparentment estables poden identificar aquells amb lesió miocardíaca subclínica, cosa que indica un risc més elevat de futurs esdeveniments cardiovasculars. Això fa que la cTnT sigui una eina valuosa no només en situacions agudes, sinó també en el maneig de malalties cròniques com la malaltia coronària estable, la insuficiència cardíaca i la malaltia renal crònica.

A més, la mesura de la cTnT guia la presa de decisions terapèutiques crítiques. Un patró ascendent i/o descendent de la cTnT és essencial per definir un infart de miocardi agut segons les pautes universals. Aquesta confirmació bioquímica informa directament sobre intervencions urgents com ara l'angiografia coronària i la revascularització (ICP o CABG). També ajuda a seleccionar i controlar l'eficàcia de les teràpies farmacològiques, inclosos els potents agents antiplaquetaris (per exemple, ticagrelor, prasugrel) i els anticoagulants.

La importància de la cTnT s'estén a les afeccions cardíaques no isquèmiques. S'observen nivells elevats en diverses patologies on es produeix una sobrecàrrega o lesió miocardíaca, com ara miocarditis, contusió cardíaca, sèpsia greu, embòlia pulmonar que causa sobrecàrrega del cor dret i cardiotoxicitat relacionada amb la quimioteràpia. En aquests contextos, la cTnT serveix com a indicador sensible de la afectació cardíaca, cosa que impulsa més investigacions i un tractament adaptat.

En conclusió, la troponina T cardíaca ha remodelat fonamentalment la pràctica cardiològica. La seva evolució cap a un assaig d'alta sensibilitat ha consolidat el seu estatus com el principal biomarcador de lesions miocardíaques. En proporcionar una precisió diagnòstica inigualable, informació pronòstica potent i una guia crítica per a teràpies que salven vides, la cTnT és indispensable per millorar els resultats dels pacients tant en emergències cardiovasculars agudes com en el maneig a llarg termini de les malalties cardíaques. El seu mesurament és un estàndard innegociable en l'atenció cardiovascular contemporània.